Idiomes
Cercar

16/02/2009

estrelles

Imprimir pàgina

Mainada, Creativitat i Ecosistema de Competitivitat


Article publicat a EL PUNT (Edició Països Catalans, dilluns 16 de febrer de 2009)

Veure arxiu pdf adjuntat

Com a gestor d'una empresa de tecnologia i béns d'equip amb aspiració global, ja fa molt temps que tinc una obsessió malaltissa per fer arribar la capacitat de generació d'idees, jo en diria socialitzar la creativitat, a tots els racons de l'Organització, convençut que només així es crea un brou de cultiu suficient i prou interessant per generar innovació. Dit d'una forma senzilla i planera, innovació com aquelles millors idees que es converteixen en retorn per a les nostres organitzacions i riquesa per a la nostra societat. En definitiva, la Creativitat com a condició necessària i imprescindible per a la generació de futur.

És per tot això que no els amagaré que cada vegada estic més sorprès per la polèmica generada els darrers dies al voltant del canvi en el Calendari Escolar proposat per la Conselleria d'Educació de la Generalitat, igual que l'enrenou generat, temps enrere, al voltant de l'addició de la sisena hora en l'horari escolar. Penso que és inversemblant i una desraó que al bell mig d'un panorama de futur incert com el que se'ns presenta en l'actualitat ens perdem en polèmiques i accions estèrils, en lloc de proposar accions fermes i valentes dirigides directament a la línia de flotació de la base educativa i que assegurin el nostre futur competitiu com a País.

Penso que si realment volem visionar un futur on els nostres fills, en lloc d'accedir al mercat laboral amb una vocació "funcionarial", es puguin desenvolupar i créixer motivats com a persones i professionals, engrescats per desenvolupar projectes i crear riquesa en tots els àmbits socials (econòmic, empresarial, cultural,...), hauríem de reclamar des d'ara mateix, sense més dilació i amb un crit unànime, un sistema educatiu rigorós i demandant, on es sembressin els valors d'antany, però per sobre de tot exigir la confecció immediata d'uns plans d'estudis on la creativitat hi tingués un paper fonamental. Hauríem d'exigir l'ensenyança en Creativitat a totes les escoles i instituts d'arreu, a igual que exigim algunes de les assignatures de base més reconegudes. Si avui considerem que aprendre anglès és important per no perdre el tren de la competitivitat global, creguin-me ... d'aquí molt pocs anys, si ja no ho és ara mateix, ho serà la creativitat i la capacitat de les societats i de les nacions per generar i desenvolupar els millors conceptes i idees. La Creativitat no és un do de genis, es pot aprendre, i igual que el parlar idiomes o anar en bicicleta, quan més petit es comença molt millor...

Per promoure tot això, seria tan senzill com planificar jocs que catalitzessin la creativitat a les guarderies i a l'Escola Primària, per continuar a la Secundària amb alguns mòduls senzills d'introducció a les tècniques de definició de Focus Creatius i de Generació d'Idees i consolidar-ho tot plegat en el batxillerat amb tècniques de gestió de la innovació i tallers escolars on es treballessin reptes creatius reals propis de l'edat preuniversitària.

Acostumar a la nostra mainada a conviure en un ecosistema de Creativitat i d'Innovació on la generació d'idees i els reptes creatius interaccionessin i es transformessin de forma natural i espontània proporcionaria, sense cap mena de dubte, un "brou de cultiu evolutiu" sense precedents que de ben segur desembocaria en un ecosistema competitiu de primer ordre global a casa nostra. Un ecosistema competitiu on tots els que tenim responsabilitats d'acció (polítics, empresaris, agents socials, ...) restéssim disposats a recompensar les millors idees amb generositat i confiança per recollir-ne uns resultats mai abans assolits.

Si aconseguim escombrar les picabaralles periòdiques del nostre ecosistema educatiu per temes que no aporten cap valor de futur i ens arremanguem per començar ja a innovar en creativitat de forma sistemàtica i planificada, des de la base, o sigui des de l'escola més Primària, només demà assolirem una massa crítica suficientment nombrosa de jovent creatiu i emprenedor de la que es podran destriar les millors pensades...noves idees, nous projectes que, sens dubte ens permetran subsistir amb garanties com a Nació, però també com a Espècie en un món on els reptes econòmics, culturals, ecològics i de sostenibilitat ja ens comencen a fer trontollar...L'escola d'avui fa la societat del demà!!

Documents adjunts


[<] Torna enrere

Escriu el teu comentari

  • Està conforme i ha llegit l'avís legal

comentaris

  • 17/02/2009 - Isabel

    estrelles

    L'ACTUAL SISTEMA EDUCATIU

    Cert, tanta polèmica al voltant del canvi de calendari escolar i en definitiva planteja començar 7 dies abans i d'aquest 7 dos son cap de setmana i un tercer és festiu (11 setembre). Llàstima que tota l'energia que es gasta desde Ensenyament,Fapac, Ampa,etc.etc. en l'etern debat del calendari escolar, no s'inverteixi en innovar i millorar l'actual sistema educatiu, per exemple en aquesta aquesta línea de Creativitat que proposes. FELICITATS un molt bon article.

  • 18/02/2009 - Miquel Angel

    estrelles

    Adhesió i Recolzament

    Des de la nostra posició privilegiada com a interlocutors de creativitat en l’àmbit de les empreses no podem fer res més que recolzar i adherir-nos plenament a aquest manifest. Malauradament en uns moments problemàtics tant en el món de les empreses com del model de societat en general es prioritari potenciar actuacions que permetin plantar les arrels necessàries per fer que creixi l’arbre del futur. L’actitud valenta i decidida d’alguns empresaris com en Josep Lagares de ben segur que ajudarà a conscienciar aquelles veus amb capacitat de decisió sobre el model educatiu per a fer-ho possible. Tant de bo hi haguessin uns quants més Josep Lagares a la nostra demarcació....!!!

  • 28/02/2009 - Anna Dalmau

    estrelles

    MANCANCES DEL SISTEMA

    Gràcies Pep per la teva obsessió malaltissa que ens mostra una de les moltes mancances de l’ensenyament actual. Recolzo totalment la teva preocupació, que forma part d’una llarga llista de moltes mancances que té el sistema actual que, malauradament, sempre va pel darrere de les necessitats actuals i com no, les de futur. Vivim en una societat a on el més normal és reaccionar davant d’un problema, mai davant d’una perspectiva. Es reacciona a posteriori, fora temps i quan ja ha podrit part del sistema. No som capaços de gestionar a temps el futur i les possibles mancances, per poder arribar-hi amb èxit. Alguna vegada aconseguirem anar per davant??

Segueix-me!