Idiomes
Cercar

18/12/2015

estrelles

Imprimir pàgina

SCCC: el Millor Concert


  • Concert SCCC The Very Best
  • Amb Cris Juanico, Jaume Lleixà, Albert Guinovart, Pep Poblet, F Cassú, Manu Guix, Beth i Parrot

Els proppassats dies 27 i 28 de novembre de 2015, a l'Auditori de Girona, es va presentar "SCCC: THE VERY BEST" el nou disc recopilatori de la trajectòria musical de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya SCCC.

Amb les entrades exhaurides les dues jornades i amb un públic totalment entregat,  la SCCC, la Beth, l'Albert Guinovart, en Manu Guix, en Cris Juanico, la Nina, en Pep Poblet ens van oferir un recull de les peces més emblemàtiques de la història de la SCCC.

A la mitja part del concert del dia 27, vaig tenir la oportunitat d'adreçar unes paraules d'agraïment al nombrós públic que ens va acompanyar en aquesta jornada única... si us ve de gust, aquí les podeu llegir:

Bona Nit a tothom...

Abans de començar la 2a part del concert, volia adreçar-los unes paraules d’agraïment per ser avui amb nosaltres...

Mirin, des de les seves primeres passes l’any 2008, la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya ens va emocionar amb un so inèdit fins al moment, so que ens ha fet gaudir de la preciositat de la nostra música més inoblidable i ens ha despertat la Catalunya que tots duem al Cor, tot maridant la Cobla, l’instrument català  per excel·lència, amb els instruments simfònics més universals. Així, el proppassat 8 de setembre vam viure un moment únic i irrepetible... en el marc del Concert de la Diada Nacional de Catalunya, i just a sobre els fonaments de la Barcelona del 1714 al Born, la Simfònica ens feia posar la pell de gallina tot desgranant els himnes més estimats... aquelles cançons del poble que reflecteixen aquells sentiments tan nostrats i que invoquen l’esperit de Catalunya i les seves profundes arrels.

Justs uns mesos abans, la Simfònica s’estrenava al Gran Teatre del Liceu acompanyant al tenor Josep Carreras i a la Polifònica de Puig-Reig en un concert multitudinari que marcava el punt final de Barcelona com a Capital de la Sardana... qui ens ho havia de dir, aquella Tardor del 2007 al Monestir de Sant Pere de Besalú, que vuit anys més tard aquella Orquestra Simfònica Catalana que el meu pare acabava de visionar hauria estat l’escollida per enriquir aquests esdeveniments d’excepció en les catedrals de la música catalana, tot configurant una formació musical única en el seu gènere que, si no existís, ara més que mai, ens l’hauríem d’inventar?

Fidels a aquest esperit i com a homenatge a aquesta fulgurant trajectòria, avui la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya ens ofereix un recull antològic de les seves obres més emblemàtiques ... i tot això, amanit amb l’inigualable talent artístic dels nostres companys de travessia aquests darrers anys... amics a qui vull agrair públicament l’haver pogut fet possible aquest gran projecte, començant pels mestres de La Principal de la Bisbal, la Beth, la Nina, l’Albert, en Cris, en Manu i en Pep, també als professionals de l’Orquestra de Cadaqués i a la Meritxell Maset, a l’Eulàlia Tomàs i amb un carinyo molt especial al Director Tècnic i al Director Titular de la Simfònica de Cobla i Corda, en Jaume Lleixà i en Francesc Cassú... i com no a tots vosaltres, els joves integrants de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, autèntica garantia del nostre futur musical... moltes gràcies per tot cracks!

No voldria però, acabar aquest parlament sense agrair a l’Auditori i a l’Ajuntament de Girona tots aquests anys de treball col·laboratiu...  i també a tots els amics que ens heu ajudat a impulsar aquest projecte: la Fundació Príncesa de Girona, el Conservatori de Girona, la Fundació ASTRID-21, CARITAS, i La Vanguardia...

Senyores, senyors... En nom de la família empresarial que m’honoro a representar, desitjo de tot cor que gaudeixin d’aquests sons i melodies que enguany ens recorden, més que mai, les arrels i l’esperit d’una Catalunya Universal!

Visca Catalunya!!!

Eeeep... m’havia deixat una cosa en el tinter... Mirin... entre nosaltres hi ha un músic d’excepció que diu que es vol retirar... ell ha tocat per totes les places de Catalunya amb la Principal de la Bisbal durant més de 30 anys i amb la Simfònica de Cobla i Corda des del seu naixement... personalment penso que és un dels músics més polièdrics que mai he conegut... la seva veu inconfusible, el seu violí seriós, el seu saxos més festius, el seu virtuosisme amb la tenora, però sobretot la seva bonhomia, il·lusió i companyerisme fan que avui, en el moment del seu Adéu, tots els integrants de la SCCC vulguem rendir el nostre sentit homenatge a un gran mestre, a una gran persona i a un gran amic... en Jordi Parrot !!!

[<] Torna enrere

Escriu el teu comentari

  • Està conforme i ha llegit l'avís legal

comentaris

No hi ha comentaris

Segueix-me!