Idiomes
Cercar
  • Inici
  • >
  • Blog
  • >
  • El Proper desafiament Català (Reflexions d'un viatger)

26/11/2012 - 10:45

estrelles

Imprimir pàgina

El Proper desafiament Català (Reflexions d'un viatger)


Article publicat als diaris DOSSIER ECONÒMIC, DIARI DE GIRONA i a la web del FÒRUM CARLEMANY introduint una sèrie de reflexions al voltant del futur del nostre País (edicions octubre 2007)

29 de juliol de 2006, Atlàntic Nord, 40.000 peus d'altitud i deixant a les meves espatlles el "gran caos" de l'aeroport de El Prat...a les meves mans i absort en la lectura, la darrera obra de Kenichi Ohmae,  "EL PRÓXIMO ESCENARIO GLOBAL" (Ed. Granica)

El llegendari estrateg dels negocis Kenichi Ohmae, que ja per l'any 1990 va predir el sorgiment i l'èxit de la Globalització i en va encunyar aquesta paraula,  em desgranava davant dels meus ulls unes reflexions que em tenien totalment estorat...el seu concepte de Regió-Estat aplicat en un món sense fronteres i que ha esperonat a àrees tant diferents com la regió de Dalian (Xina), Irlanda o Finlàndia als índexs més alts de creixement i competitivitat, em contrastaven als obsolets, però malauradament encara vigents, models existents en un bon nombre de països...entre aquests el nostre. La lectura em feia preguntar a mi mateix  el perquè Catalunya, ha pogut passar en 17 anys d'ésser una florent regió econòmica europea, una zona pròspera on s'afavoria l'activitat econòmica, la competitivitat i el creixement a convertir-se en un àrea asfixiada, en un entorn aspre on, fent un símil amb la "botànica" el test ens ha quedat petit i no ens queden recursos per florir ni espai per créixer

D'aquesta reflexió profunda, en la soledat del vol transoceànic, vaig intentar albirar el què han fet bé aquestes Regió-Estat perquè Ohmae els presenti com el nou paradigma del creixement i la competitivitat i, per contra, què pot haver passat a casa nostra per arribar a la situació actual de paràlisi estructural, pèrdua de competitivitat i minva de les opcions de creixement. Avui, passats ja uns mesos d'aquelles primeres reflexions, m'he decidit a compartir-les amb tothom qui les vulgui escoltar...

La primera "caos causa" que em va venir al cap en aquells primers moments de reflexió va estar la situació de creixement  i liquiditat gratuïta viscuda durant el darrer quinquenni a casa nostra,  i que ha degenerat en una especulació immobiliària sense precedents, inflant artificialment el cost del sol (residencial i industrial) i minvant-ne de forma preocupant la seva disponibilitat. Aquest fet ha portat a l'enriquiment d'uns pocs i a l'empobriment de molts, amb la conseqüent pressió desmesurada sobre els costos salarials i escassetat de persones pel processos de creixement, realimentant així, cada vegada més, un perillós Cercle Viciós d'inflació i pèrdua galopant de la competitivitat.

La segona "caos causa" que se'm va ocórrer va estar la formació deficient i la manca, a tots els nivells, de talent "1st Class" (d'operaris, professionals, directius, polítics,...), talent per altra part imprescindible per afavorir els processos de competitivitat, globalització i creixement que necessitem. En aquests moments ens trobem davant una manca de productivitat i qualitat del talent que podria impedir aprofitar les nombroses oportunitats que se'ns presenten i que alhora podria derivar en una veritable guerra per les persones excel·lents entre les Companyies del nostre País, i ja se sap...en les guerres "tothom hi acaba perdent".

Íntimament lligat amb l'anterior concepte em venia a la ment la situació de "vida fàcil", comoditat,  manca de repte i compromís de molts dels nostres joves per endegar i/o continuar projectes empresarials, i també d'altres índoles, sobretot si es compara amb la mitjana d'altres països on la il·lusió per prosperar i/o la necessitat per viure dignament han fet despertar la capacitat emprenedora de les noves generacions.

Si a tot aquest seguit de "caos causae" hi afegíem, una flexibilitat laboral precària que enlloc d'impulsar l'excel·lència de les persones n'afavoreix la seva mediocritat, una excessiva regulació i intervencionisme de l'Estat i de les Institucions davant de qualsevol iniciativa emprenedora (incipient i/o consolidada) i una càrregues fiscals desmesurades per unitat de treball, acabem de posar la "cirereta" a tot aquest pastís de despropòsits i entrebancs...

La pobra situació de les infraestructures a Catalunya (elèctriques, viàries, ferroviàries, portuàries, aeroportuàries i telemàtiques) experimentada sobre les meves "pròpies carns" unes poques hores abans, se'm presentava com un missatge recurrent que no mereixia cap mena de comentari addicional.

El vol arribava al seu zenit i, davant meu, un paper guixat on es podien entreveure algunes de les possibles "caos causae" d'una situació poc favorable pel nostre País i pel nostre futur, i em preguntava ...què hi podríem fer nosaltres? Quines mesures s'haurien de prendre a Catalunya, a tots els nivells (a nivell de les persones, de les empreses, dels líders, dels governs,...) per què Kenichi Ohmae ens retornés el prestigi perdut en el seu proper èxit editorial?

 

Primer de tot crec que és indispensable el poder comptar amb líders i governs que, fent un símil amb el món de la química, s'encarreguin de "catalitzar" el canvi, prioritzant (sense motius electoralistes) accions directes de govern sobre els "caos causae" anteriorment esmentats i fugint explícitament d'estructures reguladores, buròcrates i funcionarials. Per fer tot això Catalunya necessita a tots nivells (social, empresarial, sindical i polític), líders amb visió, projecte de País, preparats i disposats "a estirar el carro i a arromangar-se les mànigues" i  que ens encomanin la il·lusió i, sobretot, que ens retornin l'orgull de ser el que som...catalans!!

Necessitem també emprenedors i estructures socials i empresarials que fonamentin i basin la seva competitivitat en la Innovació, la Qualitat, el Servei, la Productivitat i la Globalització com a tetraedre de excel·lència i pervivència i que apostin fervorosament per la filosofia "Mpm" (Més per menys...més qualitat, més prestacions, més disseny, més seguretats, més servei... a menys cost) enlloc de la filosofia "mpm" (menys per menys) d'alguns dels nostres competidors globals.

És imprescindible també fomentar la creativitat i desbloquejar les ments dels joves per poder generar més idees i poder desenvolupar /explotar les millors i de més qualitat, ja que si volem preveure el nostre futur, no esperem que ningú ens hi ajudi i, per tant, el millor que podem fer és inventar-lo nosaltres mateixos.

Però, per sobre de tot, el que més necessitem és una societat flexible, oberta al món, respectuosa amb tothom i sense por al canvi, capaç de reinventar-se a ella mateixa i de no quedar ancorada en els paradigmes del passat, comptant amb ciutadans que s'encomanin la il·lusió del "creure per veure" enlloc de "veure per creure"... perquè només si ens ho creiem podrem arribar a gaudir dels beneficis i benestar d'una Catalunya Regió-Estat pròspera i visualitzarem així el nostre futur segons el model preconitzat per Ohmae...aquest és el nostre Gran Repte de País...aquest és, al meu parer, el "Proper Desafiament dels Catalans"

Documents adjunts


[<] Torna enrere

Escriu el teu comentari

  • Està conforme i ha llegit l'avís legal

comentaris

No hi ha comentaris

Segueix-me!